EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

divendres, de juny 06, 2008

L'ART I LA TÈCNICA DE FER HORARIS

Hi ha tot un art i una tècnica per fer quadrar els horaris de la temporada. Crec que uns bons horaris faciliten que el gruix d'entrenaments es vagin fent de manera ordenada, i alhora permet fer altres moltes coses bé.

Ara estem de ple vivint els nous horaris de la temporada vinent per veure què tal encaixen. Em dono compte que s'hauria d'establir unes prioritats abans de fer els horaris, sinó corres el risc de que no tinguin allò que tu busques dels horaris. Crec que sense unes prioritats clares, el que vas fent és fer una proposta i després anar-la variant. Considero que aleshores corres el risc d'anar tapant forats, així que tens el risc que no quedi del tot bé.

Mirava els horaris del club on estic treballant ara i em dono compte que bàsicament segueixen un criteri: adaptar-los a les necessitats dels tècnics. És un motiu, como podria ser un altre, però un motiu que no em deixa del tot satisfet. Penso per mi mateix: el primer que hauríem de vetllar amb uns horaris seria que els esportistes ho tinguéssin fàcil per doblar amb l'equip de dalt. Se m'apareix aquest motiu com el primer en el meu rànking particular, ja que la nostra voluntat és formar esportistes, i ens interessa que puguin fer 4 entrenaments setmanals enlloc de 3.

Després, tot pensant una mica més, em deia: hem de fer uns horaris que permetin conciliar el bàsquet amb d'altres activitats extraescolars dels propis nens. Aquest segon punt em sembla un detall amb les famílies, un ensenyar-los que els tenim en compte en la mesura del possible. Malgrat puguem pensar que el bàsquet és el més important, la veritat és que els nens i nenes avui en dia fan moltes més coses per les tardes que no només esport. Per això cal jugar bàsicament amb dos esquemes: dilluns, dimecres i divendres, o bé dimarts, dijous i divendres. També hi ha ocasions que un grup nodrit de jugadors fan teatre un cop a la setmana, diguem el divendres. Això, depèn de la dimensió que sigui, necessita de la nostra atenció.

En tercer lloc, i no sé fins a quin punt també en importància, penso que cal fer uns horaris que s'adaptin prou bé als horaris dels entrenadors. Evidentment es mira els horaris de feina que tenen, això és un imponderable mentre un no es pugui guanyar la vida com entrenador. Però de vegades a més a més es vol tenir tot concentrat en els mateixos dies. Penso que de vegades és possible aconseguir-ho però en altres ocasions això perjudica algun dels dos primers punts que he mencionat.

Penso, aleshores, que cal tenir en compte aquests criteris per dominar l'art i la tècnica de fer horaris:
  1. Facilitar la possibilitat de doblar.
  2. Fer-los compatibles amb altres extraescolars que puguin fer els nens.
  3. Conciliar els horaris dels entrenadors amb altres activitats que facin (jugar, feina, lleure, família).

M'ha semblat interessant pensar quins criteris hauríem de seguir per fer els millors horaris possibles. En tot cas seguiré donant-li voltes, i aviat parlaré també dels horaris de partit, un altre tema susceptible de controvèrsia i de crear debat.