EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dijous, de desembre 20, 2007

LA VIDA D'ESCRIPTOR

Ja fa temps que em considero escriptor a temps parcial. O entrenador a temps parcial.

Paul Shirley, jugador del ViveMenorca, és conegut per escriure un en un bloc de la cadena ESPN. A més a més recomano ferventment que llegiu el seu llibre Can I Keep My Jersey?, on ens narra la seva atribulada carrera per l'NBA i mitja Europa.

Però no vull parlar de l'apreciat amic blocaire i escriptor Paul. Vull parlar de mi, de les meves inquietuds i els meus desigs. Per què ha arribat un punt en que la meva carrera com entrenador segueix endavant i ho fa de manera religiosa (en el sentit llatí de re-ligare, "tornar a lligar") amb la meva vida d'escriptor.

Aviat em vaig sentir identificat amb el discurs interior de Paul Shirley, ple de lucidesa i humor. Però sobretot em vaig identificar amb la seva sensació d'estar entre dues terres: ni del tot jugador ni tampoc del tot escriptor. Jo m'ocupo de que quan entreno em senti plenament entrenador i quan escric, plenament escriptor. Però és una feina que vas fent i que mica en mica va donant els seus fruits.

Aquests darrers dies estic regirant la meva biblioteca virtual. El disc dur del portàtil treu fum. He enviat dos textos que tenia enllestits de fa temps a Cossetània Edicions, i un projecte de llibre a Inde. També he anat fent les correcions pertinents al llibre que vull presentar abans d'acabar l'any al Premio Anagrama de Ensayo 2008, un gran repte que m'entusiasma (i em fa també una mica de por).

Però no en tinc prou amb aquestes maniobres cap als editors catalans. Regiro els arxius que tinc de fa 3, 4 o 5 anys i fins i tot més temps, i en un tres i no res m'edito un grapat de textos amb diferents perfils. Per una banda, Mi desarrollo profesional como entrenador, un diari que va de febrer de 2003 a juliol de 2005 i que té gairebé... 800 pàgines! Per una altra, també faig un buidat de documents que van ser crucials en la meva etapa a Grup Barna i genero Àlbum CB Grup Barna. La meva època fundacional com entrenador (1996-2003).

Després també m'autopublico dos textos més. Un és l'entranyable projecte Excusas de buen perdedor. Argumentos literarios, filosóficos y poéticos para reflexionar sobre el deporte. Allà deixo entreveure la meva debilitat per Javier Marías, Fernando Pessoa, Stanislav Jerzy Lec i altres autors, re-lligant les meves passions literàries amb la reflexió en clau esportiva i ètica. Finalment avui m'autopublico un altre text important per a mi, potser un dels primers que vaig escriure sobre esport fa vora una dècada, El entrenador reflexivo. Ara he decidit canviar-li el nom per La relación formativa en nuestras manos. Manual para el entrenador/a reflexivo/a.

Tot plegat aquests darrers dies estic visquent, en aquesta recta final del 2007, un rush final colossal. No paro d'accedir al meu compte de Lulu. Són dies que estan resultant molt estimulants, que s'estan fent curts i que haig d'allargar la jornada fins ben tard a la matinada per la passió que m'inflama. Molts escrits que surten a la superfície després d'haver estat enfosants al fons del mar molt temps: és com retrobar-se amb vells amics que fa temps que no veus.

En definitiva, tot plegat ha estat retrobar uns tresors d'impressionant valor personal (i considero que també de vàlua literària). Potser algun dia aquests i altres escrits veuen la llum i accepten altres lectors que no jo mateix. De moment, el 2008 portarà el meu primer llibre a la venta, que és un recull d'experiències com entrenador i que serà publicat per Paidotribo.