INCURSIONS ALS GRUPS

Una idea que fa temps a la que m'aferro i em serveix molt per a la meva pràctica com entrenador és la de veurem fora de l'equip. Des de fora és des d'on podem mirar, amb una certa distància, el que ocorre al grup. Podem veure interaccions, pautes de comunicació, rols. Aspectes que des d'altres llocs de l'equip poden resultar difícils de desxifrar.

Deia Albert Einstein, amb una gran visió global del món, que "és la teoria la que decideix sobre el que podem observar". I com deia un altre il·lustre pensador (crec que era Chomsky), el mapa no és el territori. De fet, el nostre mapa té zones d'ombra que no hem observat prou detingudament, i sense saber com és el nostre mapa del que passa el món és clar i notori que ens puguem perdre coses que passen als equips.

He titulat aquest post com incursions als grups ja que m'he trobat fent aquesta imatge per expressar el meu sentir amb els grups. La persona amb qui parlava m'ha seguit en l'imatge i, tot fent broma, ha assenyalat: "si, t'enduràs la motxil·la com si anéssis d'excursió". De fet incursió i excursió tenen una mateixa arrel, encara que el prefix modifiqui el sentit.

I jo em veig a mi mateix fent això, incursions puntuals en el viure del grup, assenyalant assumptes que són recorrent o recordant-los la nostra història com a grup. Jo em situo a fora ja que entenc que és el lloc del que coordina, del que facilita el procés del grup, sense desmerèixer ni arreconar al que en determinats moments pren decisions.

Entrenament i partit estan entrelligats però donen pas a dues versions lleugerament diferents de mi mateix: als entrenaments busques que es donin una sèrie d'automatismes creatius, processos de retroalimentació del grup, assajant jugades i afinant la punteria. En els partits tot això dona pas a una direcció més concreta, directa, de moltes menys explicacions: han d'entendre el que els vull encomanar i fer-ho.

Aquesta doble visió fins i tot a mi m'està costant pair-la, ja que he viscut la segona part del procés (quan ja has posat en comú i estàs de ple ficat en el partit) com una ombra de la direcció autoritària de la que pretesament m'he volgut deslliurar. Malgrat abraçar la coordinació de grups com una opció epistemològica que m'entusiasma, al final sempre hi ha aquell espai necessari d'organitzar i dirigir l'equip en el moment de partit. Per això també la figura de l'entrenador que dirigeix les operacions a més a més del que coordina el grup.