EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dimarts, de febrer 27, 2007

NOUS I VELLS REPTES DEL GOVERN DE LES ORGANITZACIONS ESPORTIVES

Fa unes setmanes expressava com de gratificant havia estat trobar els plantejaments d'Etienne Wenger i les comunitats de pràctica (veure 1ª, 2ª i 3ª parts en aquest mateix blog). Ara vull referir-me a un llibre que crec que em resultarà molt útil en el meu dia a dia com a coordinador i director tècnic, així com també per fonamentar millor les meves reflexions. Es tracta d'un tema sobre el qual a Catalunya i Espanya no s'ha treballat gaire seriosament com a àmbit de reflexió.

Hoye i Cuskelly (2007: 10) fan referència en les primers pàgines del seu llibre a 20 reptes que les organitzacions esportives sense afany de lucre afronten segons la SPARC (Esport i Reacreació a Nova Zelanda) :
  1. Estructures de govern complexes i confuses que fallen a l'hora d'assegurar el retre comptes (accountability) i fer front als canvis en l'entorn operatiu.
  2. Carència d'un enfocament sistemàtic de les Juntes Directives per a realitzar la seva feina.
  3. Falta de preparació dels dirigents.
  4. Directives centrant-se massa en els assumptes operatius més que no pas en els estratègics.
  5. Fallar a l'hora d'agafar per les banyes els assumptes principals de política.
  6. Ser reactiu més que no pas proactiu.
  7. Directives centrades en revisar decisions enlloc de prendre-les.
  8. Fallar en la definició de l'apropiat retre comptes (accountability) de l'staff i la directiva.
  9. Fallar en definir els resultats pels quals l'organització està lluitant.
  10. Pobre delimitació dels rols dels directius i de l'staff.
  11. Adreçar-se a la gent inadequada per passar a formar part de la directiva.
  12. Centrar-se en els assumptes de "complir la norma" més que no pas millorar el rendiment de l'organització.
  13. Incapacitat de definir les responsabilitats de la Junta Directiva i l'staff.
  14. Tenir una pobre espectativa del rendiment dels membres de Junta.
  15. Membres de Junta poc hàbils i inexperts.
  16. Fallar a l'hora de manegar la relació entre Junta Directiva i staff.
  17. Desenvolupar espectatives que superen les capacitats de l'organització.
  18. Una pobre planificació de la successió pels membres de la Directiva i l'staff.
  19. Intents de més a més per redreçar els problemes de govern.
  20. Fallar en proporcionar un marc clar pels dirigents per fer-se càrrec de les seves obligacions.

Més enllà d'aquestes línies generals, força sucoses al meu entendre, m'ha fet molta il·lusió trobar un text adreçat a la direcció de les organitzacions esportives des d'una nova perspectiva a les nostres terres. Malgrat hi ha molt escrit sobre entitats sense afany de lucre, en l'àmbit esportiu no conec textos que s'hi acostin. He llegit un text del gurú empresarial Peter Drucker. Però dins d'un panorama erm de reflexions més enllà de l'òptica purament legislativa o econòmica, aquest llibre destaca per la seva visió de la gestió esportiva (literalment govern de l'esport) a partir de fixar-se en que els principis per a la gestió d'organitzacions sense ànim de lucre o ONL (Organitzacions No Lucratives) són diferents als de la gestió empresarial. Crec que aquesta idea és bàsica i no sempre l'entenem així: bons empresaris o directius no tenen per què ser bons dirigents d'organitzacions esportives.

Acostumats a reflexions entorn a temes de legislació, lideratge, management o fiscalitat, trobo fabulós que aparegui un nou títol que encari la dimensió de les polítiques de la gestió, direcció i govern de les organitzacions esportives. A més a més, i per encara dona-li una visió més rica, Hoye i Cuskelly adopten un enfocament que recull tant la perspectiva de la Junta Directiva com també del professionals contractats per aquesta.

Bibliografia

- Hoye, R. i Cuskelly, G. (2007) Sport Governance. Oxford, Elsevier.