EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

diumenge, de novembre 26, 2006

RESPONSABLES D'ESCOLLIR AMB LA GENT QUE TREBALLEM

Sempre m'ha fet una mica de malastruga assumir (sense més ) que la professionalitat va lligada a les xifres de la teva remuneració. Conec casos on el voluntariat funciona de manera més "professional" (en el sentit de ser seriós i fer la feina, però sobretot de fer-la bé) que gent que viu d'una activitat de vegades molt poc ben feta. Ser professional és una actitud que portes amb tu, és el vestit que et poses per anar a treballar.

Una de les primeres coses en les que hem de pensar és què mou la nostra activitat: si la supervivència o bé l'excel·lència. No podem voler ser els millors al mateix temps que no posem suficients recursos per ser-ho. Ser bons surt car. La supervivència acaba esdevenint una opció de professionalitat limitada en el millor dels casos, en el que els serveis esportius encara transiten a molts llocs. És un desert que sembla no acabar-se mai i del que hem d'ajudar tots a intentar sortir-nos.

Podem fer-ho bé i ser el millor servei que puguem ser dins del nostre mercat potencial. O podem fer-ho de manera que ens permeti sobreviure, just el suficient per anar tirant i intentar no perdre clients i/o usuaris. Un enfocament busca identificar quines coses cal fer per anar endavant i millorar, en definitiva, estar al dia. L'altre enfocament mira de buscar solucions transitòries i mirar de no fer passes endarrera, per desgràcia, viure al dia.

Dos exemples se m'acudeixen per il·lustrar aquesta situació d'escollir en quina mesura volem fer les coses bé. Tots dos són exemples de amb quin escollim treballar. El primer fa referència a reflexionar sobre quins monitors comptem. Són experts i cars, o joves i barats? Venen pels diners només o els mou alguna altra cosa? Tenen interès en que els oferim formació o prefereixen que no els exigim massa? Són persones responsables, respectuoses i amables o només tenen el títol de...?

Aquestes preguntes no són gratuïtes. Per a mi són preguntes que precissament són cabdals per que sovint les passem per alt. La nostra professionalitat no és la de una altra persona, que pot tenir motius X per voler assumir aquella tasca. Pot ser curiositat, interès econòmic, altruisme, diversió, etc. Jo crec que els serveis esportius funcionarien millor si els que donem feina als monitors parèssim atenció a algunes d'aquestes preguntes, i actuèssim en consecuència a les respostes que ens donem a nosaltres mateixos. Contracto una persona il·lusionada, ben parida i professional de cap a peus... Estic tranquil que em donarà resultat, malgrat pugui cometre alguna equivocació.

El segon exemple es refereix als proveïdors que tenim per a les nostres entitat. Són proveïdors fiables o ens deixen sovint en evidència? Treballen amb bons materials o de vegades surten defectuosos? Ens faciliten la nostra feina o ens afegeixen més hores i neguits que si ho fèssim nosaltres?

Els monitors i els proveïdors que escollim crec que són dos exemples que apunten la nostra orientació com a organitzacions cap a l'excel·lència o cap a la supervivència. Treballar bé és una decisió que ens costa diners, una inversió en moltes àrees del nostr negoci, però que a la llarga ens dona una imatge de professionalitat que ens ajuda a situar-nos en un mercat en que cada dia competeixen més actors públics i privats.