EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

divendres, d’octubre 17, 2008

VALORACIONS DE LA PRESENTACIÓ

Després de compartir una llarga tertúlia amb els assistents a la presentació del meu llibre, i que ens hagin fet fora -molt amablement- de la sala, faig repàs d'alguns dels assumptes que han farcit el intercanvi d'idees:
  1. No es país para jóvenes. Com en el cas de la pel·lícula del germans Coen i el camaleònic i excel·lent Bardem, però amb el títol canviat, una sèrie d'intervencions d'uns dels assistents han assenyalat la meva joventut i amb sorpresa han insistit en per què escriure un llibre si ets tant jove i no tens gaire experiència? Benauradament els Pascuals, Sitos i Katsikaris poblen les banquetes ACB fent gala de la seva preparació... com jo llueixo la meva.
  2. Els ideals d'esportivitat arraconen la concepció de poder ser competitius. Per què estem tant capficats en que l'esport en edat escolar deixi de ser competitiu? És que per tal de ser educatiu hem d'eliminar tota expressió de competitivitat? Aquesta pregunta fa dies que em ressona i avui a tornat a aparèixer en la tertúlia.
  3. Encara hem trobo que la gent parla de "ma dura" enfront de "ma esquerra". Existeix realment aquesta diferència? Per mi és bàsic fer respectar la Norma, més que no aplicar a discrecionalitat la meva "ma dura". No estic segur si puc dir que tinc ma esquerra quan sovint tenir ma esquerra va associat amb ser "tou". Si és veritat que em considero que ser tractar als jugadors amb respecte, però ni m'agrada vendre fum ni tampoc ser un "coladero" i que em fiquin cada dia un gol. I que també puc dir que sóc exigent, seriós, i conseqüent. Però em resulta difícil situar-me en relació a aquest continu imaginat entre "ma dura" i "ma esquerra".
  4. La violència en l'esport segueix sent un tòpic. Com passa amb la "ma dura" o l'esportivitat, vivim encara rodejat de molt de tòpic. La violència, i és clar, és present a l'esport. Però no és present a la política, a la convivència ciutadana i a la televisió, com també pot haver-ne a l'esport?

Aquestes i altres reflexions han estat la base del debat posterior a la meva presentació. Unes 12 persones han seguit a l'acte i després de 20 minuts de parlament, gairebé ens hem estat una hora parlant de diferents assumptes i qüestions, de les quals us n'he portat quatre.

2 comentaris:

Daniel Fernández ha dit...

"No es país para jóvenes" estic totalment d'acord amb tu en aquest punt, pot ser que siga per tindre 17 anys, l'ultima temporada vaig estar de segon al temps que feia el meu curs de nivell 1, aquest any am una mica de experiencia i el curs completat tinc la sort de ser jo el monitor i de començar en solitari, a sigut fa poc cuan he pogut comprobar que de vegades ser jove juga en contra ja que els pares no confien el mateix en mi que un monitor mes major pero que pel contrari al que creuen porta el mateix temps que jo entrenant, i no sols els pares, que els veig mes logics, si no cuan arribes a un partit i et trobes a un altre monitor que pareix que davant seua es troba un dels seus xiquets en lloc de un monitor.

Per sort el coordinador del meu club no em veu aixi.

volia aprofitar per dirte que vaig llegir el teu llibre aquest estiu i a mes d'agradarme vaig trobar coses interesants i que pot ser m'ajuden alguna que altra vegada.

saluts desde valencia!

Mauro Valenciano Oller ha dit...

Amic Daniel

Crec que és un gran avenç que Xavi Pascual (36 anys) o Sito Alonso (32) estiguin a les banquetes ACB.

No estic gaire segur si això tindrà, de retruc, alguna influència en els clubs de base. Si bé és veritat que hi ha entrenador joves molt preparats que no tenen prou recolzament institucional, també es barreja en alguns casos la necessitat de tenir algú que faci d'entrenador, s'agafa al primer que passa (per por a no trobar ningú). Aleshores ja no es tracta de dir si és jove o més gran, sinó si reuneix un mínims de condicions per dirigir un equip.

Me n'alegro que hagis llegit el meu llibre, espero informar-vos en pocs mesos de les meves properes publicacions.

Records a la gent de la Comunitat Valenciana!