QUAN LA SOLUCIÓ POT SER EL PROBLEMA

Abstract in english: Players education is a hard issue. What seems to be "the solution" from coaches' point of view may be the problem, as coaches give players a feedback than reinforces the on-going situation.

Resumen en español: La educación de los jugadores es un asunto difícil. Lo que parece ser "la solución" desde el punto de vista de los entrenadores puede ser el problema, en a medida que los entrenadores dan un feedback a los jugadores que refuerzan la situación existente.

CATALÀ. Sovint, com educadors, tractem de buscar solucions als problemes que veiem que passen als nostres jugadors i jugadores. Ens sentim “responsables” de l’activitat i d’allò que passi, per allò bo i allò dolent. Potser el que més ens emmanilla a l’hora actuar és això mateix: pensar en aquests termes, del què és bo i del què és dolent, ens limita.

Les solucions que busquem passen, moltes vegades, per escoltar-los, parlar amb ells, observar-los, recollir la informació necessària de companys i familiars, etc. És habitual dedicar temps a tractar de resoldre els seus problemes, els seus neguits i els conflictes, que tenen tant a dins com a fora de la pista. Aquesta iniciativa desenvolupada des de la confiança creada i la percepció de poder ser útils per a les persones i per a l’equip, però, pot esdevenir un factor que cronifiqui el problema, com s’ha demostrat en diferents estudis en l’àmbit escolar, terapèutic i de les organitzacions.

Ara bé, aquesta “missió” que s’adjudiquem molts educadors no la podem considerar només pel que creiem que pot servir en termes de “solució”. També hauríem d’entendre que de vegades, encara que no ens adonem, la nostra solució esdevé còmplice del problema que estem intentar ajudar a resoldre. Quan “accelerem” la resolució de la crisi o conflicte, evitem plantejar la situació del cara a cara. En definitiva, intentem tornar les coses a la “normalitat”.

És més fàcil veure, de vegades, un comportament “inadequat” en l’altra persona que no plantejar-se com col·laborem dins d’una relació concreta a construir aquella pauta de comunicació. No obstant aquesta reflexió que ara exposo de manera oberta aquí i que tot un seguit de cops hem abordat, des de les nostres pròpies experiències, en les dinàmiques del grup d’entrenadors que hem fet durant les dues darreres temporades a l’Agrupació, el que passa tot sovint és que tirem pilotes fores. Veiem la problemàtica en l’altra persona, i allà ens quedem, sense reflexionar més enllà. El que hauríem d’arribar a veure és que hi ha diferents alternatives possibles per “llegir” el nostre entorn, i que cada cop podem fer-ho d’una manera diferent.

Malgrat tinguem el desig d’ajudar, també hem de veure si estem “ajudant” en un altre sentit: a que el problema segueixi allà, o fins i tot s’emboliqui més. És una de les moltes lectures alhora d’afrontar els problemes. Quan busquem solucions hem de poder veure que ens estem involucrant fins a un punt que, de vegades, se’ns escapa l’abast i l’efecte. Hi ha qui ens demana que fem “alguna cosa” per trobar sortides, però també hem de considerar altres possibilitats.

NOTA: Aquest article va ser penjat originalment a la pàgina web de l'Agrupació Bàsquet Premià el dilluns 15 de maig de 2006.