EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

divendres, de maig 19, 2006

Clubs i cursos: què estem fent dels entrenadors/es?

Abstract in English : Coaches education, partialy covered by formal federation training and a club manager perspective, is a crossroad of a non-reflexive culture and tradition. Such situations can change and provide, by a biographical frame, some key critical experiencies.

Resumen en español: La educación de los entrenadores, cubierta parcialmente por los cursos de formación de las federaciones y por la propia perspectva de los directores técnicos, es una encrucijada de una tradición y una cultura no reflexivas. Estas situaciones pueden cambiar y aportar, mediante un efoque biográfico, alguna experiencias críticas clave.

1. Presentació
Després de molts anys repartits entre el parvulari, l’escola i finalment la universitat, m’he adonat que no cal ser reflexiu per passar d’una etapa formativa a una altra. Els mèrits provenen d’unes altres característiques: tenir memòria, fer cara d’escoltar, no interrompre al professor/a quan parla, dir el que esperen sentir de tu (a l’aula) o escriure el que esperen llegir que saps (a l’examen).

Només necessites ser una persona capaç de demostrar que saps allò que se’t demana per progressar en el sistema educatiu. És trist, i dur, però és una realitat gairebé monolítica en la que vivim. Cal que expliquis el que saps, no se’t demana pràcticament mai que demostris que has comprès el que has estat vivint, a banda d’haver acumulat conceptes, procediments i actituds, si fem servir el currículum de la LOGSE. És una realitat que jo he pogut viure, de manera ambivalent, com alumne en diferents entorns alhora que com a professor als cursos d’entrenador de la Federació Catalana de Bàsquet i com a Director Tècnic als clubs.

La idea d’entrenar i la de “fer-se” entrenador/a en el si dels cursos d’entrenador/a
Què és el que esperem dels aspirants a entrenadors/es? Com es prenen ells i elles la manera com els avaluem? Com els afecta el nostre tracte durant les classes i a les pauses, o mentre expliquem una anècdota? I quan estem organitzant les sessions pràctiques? Quins missatges els estem transmetent amb tot això?

Gairebé cap docent insisteix prou en la manera com estem elaborant internament el que ens passa, quines estratègies hem fet servir per treballar aquells aspectes que configuren la nostra experiència particular. I allò valuós és com has arribat fins allà, pensar com has elaborat aquelles vivències i quines reflexions han mediat per arribar a la situació on et trobes. És pensar en termes de procés (vivència) enlloc d’en termes de resultat (aprovar). Són assumptes que resulten menors en el funcionament institucional però bàsics en la reflexió personal, i que poden ser clau pel desenvolupament personal i tècnic de l’entrenador/a.

Evidentment, hi ha rastres menors de l’experiència de reflexionar i explicar-te la teva pròpia història en cada experiència particular. Per exemple, un professor “especial” que et demana per mirar cap a dins i veure què és el que vols; un familiar “diferent” que es preocupa per saber com t’està anant la vida i t’inicia en algun “plaer adult” (la música, la lectura, sortir de nit); un entrenador “comprensiu” al que pots adreçar-te per saber una mica millor què és el que vols.

Mentre a la nostra cultura avaluem pel resultat final (malgrat ens escarrassem en parlar d’avaluació formativa), la vida es resisteix a reduir-se a una nota de tall o a un curriculum vitae ben presentat. Som el que ens expliquem a nosaltres mateixos, la nostra identitat es construeix a través del nostre discurs intern (ja sigui mental, escrit o enregistrat en algun mitjà audiovisual). La vida és una mica (bastant) com ens l’expliquem.

2. Positivisme vs Hermenèutica
No cal acreditar certa evolució personal, ni una revisió de les creences pròpies, ni una reconstrucció dels episodis que han marcat la nostra vida. No sembla que ens ho demanin enlloc, tot i que podem considerar-ho quelcom de molt valuós, sobretot per a la persona mateixa, per la nostra experiència pròpia. No obstant això, el gir hermenèutic ha estat un gir promogut dins del món de la investigació social en les darreres dècades. Aquest gir representa una transició de l’explicació causal cap a l’experiència personal, un canvi progressiu que s’ha fet a les ciències socials després d’haver abraçat, durant alguns segles, el positivisme com a mètode científic.

Les accions humanes, després de tot, no podem explicar-se només en funció de l’esquema causa-efecte: han de ser compreses, se li ha de donar sentit a través de les intencions i motius de les persones. I això és el que podem arribar a albirar en l’horitzó d’un diari personal. Crec que és a través d’aquesta proposta metodològica diferent que podem recolzar el desenvolupament del entrenadors/es d’una manera més significativa per a la persona. La proposta que presento a continuació es centra en l’Ârea de Formació, encara que podria tenir molt de profit també si s’impulsés des de la Direcció Tècnica dels clubs (seguiment de l’evolució de l’entrenador/a) o en el PDP (com a eina de formació i reflexió dels jugadors que participen), com veurem ara.

3. Proposta pràctica: com incorporar la revisió personal a través de diaris i les «històries de vida»

Posant-nos en el lloc dels alumnes dels cursos d’entrenador/a, podem arribar a fer-nos un mapa del que poden treure de profit. Un dels elements d’un inestimable valor són les experiències compartides en les pauses de les classes, o bé abans o després de l’horari “de classe”. Aquestes vivències sovint no tenen una traducció directa en coneixements declaratius, però si en idees i valors que s’incorporen al món personal de cada entrenador/a. Per això es parla sovint de la riquesa dels cursos en concentració, o durant una o dues setmanes hi ha una estreta convivència i es comparteixen moltes coses (a més a més de les classes).

Sembla interessant, aleshores, plantejar-se si podem ajudar a concretar i arrelar algunes d’aquestes vivències i experiències significatives (bé hem de dir, tant dins de l’horari lectiu com fora) a través de l’elaboració escrita d’aquests passatges, no tenen que ser necessàriament extensos sinó de vegades un parell de frases, del dia a dia del curs. O potser, en una cultura cada cop més audiovisual, surt més a compte proposar de gravar uns talls de video amb el mòbil o bé portar una gravadora per enregistrar la veu.

En el Curs d’Iniciació resulta relativament fàcil, pel que fa al nivell administratiu, proposar un diari de les experiències viscudes dins (però sobretot al voltant) del curs. Les 30 hores solen estar centrades en pocs dies, de vegades una setmana i prou, però signifiquen moltes coses pels alumnes. La manera de plantejar escriure sobre un mateix, però, no hauria de ser l’exigència sinó des del suggeriment: quantes coses es demanen obligatòries i després no serveixen per a un propòsit significatiu per la persona? Així, igual que apareixen diferents alternatives per al treball dels curs (20 idees principals, progressió d’exercicis, sessió d’entrenament, altres), podem proposar un petit diari personal, sempre que sigui a partir del desig individual.

En els cursos de Primer i Segon Nivell queda una mica més ambigua la manera com presentar-ho, d’oferir-ho. Dins de l’assignatura de Direcció d’Equip? O bé com una aposta més àmplia i transversal, sense una assignatura de referència però que serveixi per lligar diferents experiències? Potser les assignatures de Fonaments Individuals i Col·lectius podrien ser un bon fil per a seguir l’evolució personal durant el curs i també com incorporem nous coneixements de manera viscuda, no freda i distanciada del que passa a les classes.

De qualsevol manera, és vital donar a conèixer aquesta possibilitat i que resti a l’abast de qui ho vulgui. La manera de gestionar-ho des del rol del docent docent (cursos d’entrenador) o tècnic (clubs, PDP) és material suficient per una altra xerrada, encara que a continuació plantegem unes preguntes per obrir boca.

4. Algunes preguntes per convidar a les persones a començar a escriure

ALS CURSOS DE LA FCBQ
- Qui o què et va motivar a començar a entrenar un equip?
- Quins entrenadors/es t’han marcat? Per què?
- Hi penses com un hobby i vols preparar-te i dedicar-t’hi de manera professional?
- Quines vivències del curs t’han semblat enriquidores?
- Continues jugant? Saps diferenciar clarament entre els dos rols, de tècnic i de jugador?

ALS CENTRES PDP
- Com t’ho estàs passant participant al PDP?
- Quin lloc ocupa el PDP dins de la teva vida?
- Quines il·lusions tens dins i fora del PDP?
- Com els explicaries als teus companys/es de club aquesta experiència?
- Quin paper tenen els teus pares en la possibilitat de fer el PDP?

ALS CLUBS
- Quin camí voleu seguir en la vostra carrera?
- Com voleu treballar amb l’equip que tindreu la temporada vinent?
- Quines experiències t’han fet pensar què és convenient i què no en l’entrenament?
- Com està essent la vostra vivència com ajudants? Què t’agrada de la forma d’entrenar del primer?

NOTA: Aquesta presentació ha estat preparada per presentar-se el dissabte 20 de maig a la seu de la Federació Catalana de Basquetbol, dins de les activitats de la II Jornada de Comitè Tècnic.