NOTA EDITORIAL

Aquest blog va ser creat el dia 19 de maig per compartir amb entrenadors de bàsquet, i d’altres persones interessades em aquest àmbit, experiències i idees sobre l’entrenament amb gent jove i sèniors.

També va servir per presentar la meva disconformitat sobre alguns episodis recents al club on he estat fent la tasca de Director Tècnic, que per motius evidents no havien d’aparèixer a la pàgina oficial del club. Dos articles han estat penjats relacionats amb això: “Amb les manilles metodològiques” i “Cosas que hacer en Premià cuando estás despedido”.

He preferit treure aquest darrer escrit per no continuar més amb la controvèrsia i, sobretot, per no permetre que les crítiques passin de l’àmbit de la meva competència professional (en el que la gent pot haver-se fet diferent impressions durant aquest dos anys) a posar en dubte la meva vàlua com a persona, quan sempre he estat una persona respectuosa i atenta amb la gent. Crec que la dignitat com a persones i el respecte envers els altres no l’hem de perdre mai.

Així mateix i per no comprometre a persones que tinc al meu voltant, prefereixo no donar més oportunitats als que m’han criticat i retirar l’escrit. De la mateixa manera, considero “saludable” no exposar-me a un innecessari escarni públic sobre les meves virtuts, i pels missatges anònims que han aparegut durant el dia 29 de maig, sobretot dels defectes que em veuen.

El meu silenci sobre aquest assumpte a aquest blog no esborrarà el que pugui dir-se de mi a d’altres espais, però com a mínim apaivagarà unes crítiques que considero injustes. I el que trobo més important, no donaré la sensació de voler entrar en el joc de desqualificar i donar l’opció a que se’m digui que he sortit conreant la discòrdia i el mal ambient. Marxo disconforme amb els motius que se m’han donat per dir-me que no continuo, però no vull deixar en la meva sortida més tensió.

Si he donat la impressió de voler buscar l’enfrontament en algun moment aquest dies amb els meus escrits, prefereixo no seguir-la donant o que ningú pugui interpretar-los com a desafiaments. Ja ha quedat clar, pels que ho hem viscut, quines coses han passat. I com fins ara no he faltat a ningú com a persona, penso que tornar la pilota donaria l’excusa perfecte per a la crítica fàcil i punyent.