EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de maig 22, 2006

AMB LES MANILLES METODOLÒGIQUES

Abstract in English: Lately I've been through a metodological arrest. This issue is concerned with the lack of distintion between political and economical order of a club and the staff which is given authority to work things out. If this thing happens all the time, people in the club needs to revisit some aspects of they organitzational culture.

Resumen en español: Últimamente me he visto metido en un arresto metodológico. Este asunto se refiere a la falta de diferenciación entre el orden político y económico del club y el grupo al que se la da la autoridad para operar satisfactoriamente. Si este ocurre todo el tiempo, la gente en el club necesita revisar algunos aspectos de su cultura organizativa.

L'altre dia vaig patir una "detenció metodològica". No sé si havíeu sentit parlar d'aquest tipus d'arrest. Hi ha expressions que sobten a la gent com això de fer "guerra preventiva", suposo que en el món de l'entrenament també pot passar que algunes persones pretenguin fer "el bé" a la gent del club.

De vegades són els pares i mares que t'aconsellen què és el que hauríes de fer per manegar millor el grup. Quan qui t'ho diu algú que és membre de la directiva, jo acostumo a arrufar el nas i canviar la cara. Per a mi aquesta és una àrea en la que no podem trepitjar-nos els uns als altres. Jo m'en cuido bastant de dir als tècnics el que han de fer, d'adoptar una actitud paternalista envers ells i elles, encara que si que intento parlar amb ells del que estan fent i com ho volen seguir fent.

Estic meravellat de la quantitat de possibilitats que té la nostra cultura esportiva. Meravellat i alhora convençut que gairebé sempre es repeteixen els mateixos "guions" (Eric Berne) o "models mentals" (Peter Senge). Sempre apareix, en un moment o altre, el paternalisme dels que saben que és el més convenient per tu. La frontera entre aquest tipus d'interacció, de caire complementari, i una altra de tipus simètric, és important i no la podem passar per alt.

Recordo que en la II Trobada de Directors Tècnics que van a fer a Sabadell un dels ponents, en Xavi Garcia, ex-Ricoh i també abans Director Tècnic a La Salle Manresa i a CBiUM, ens recordava un axioma que em sembla molt vàlid pels clubs. Els directius seleccionen a un Director Tècnic (estan per sobre d'ell/a), però durant l'any es dediquen a ajudar-lo (estan per sota). És una operació difícil, però em sembla interessant veure-la com una operació necessària.

La veritat és que aquesta posició de Directiu és de difícil equilibris, més si es combina amb la de pare o mare "en actiu" (és a dir, amb interessos a algun equip). Una persona que ha treballat durant molts anys en un club com a Director Tècnic m'ha explicat que s'està preparant una candidatura amb ex-jugadors que encara no són pares ni mares, i que puguin actuar de manera prou independent.

Jo respecto el fet de que siguin voluntaris, però per a mi no cal només "fer el que es pugui". Cal fer-ho com cal i bé. I la frontera entre l'àmbit esportiu i el directiu s'ha de marcar clarament, i no traspassar-lo. El risc, sinó, és sentir que s'estan ficant en la feina que fas.

Una altra idea a considerar és qui ha de marcar el projecte esportiu de l'entitat. L'ha de dissenyar la Directiva? O bé han de ser el Director Esportiu o altres persones afins? La veritat és que hauríem de veure quines són les persones adients per crear aquest projecte esportiu, veure quin perfil els cal per poder generar aquest pla de futur. No podem estar-nos ficant en l'àrea de treball dels altres, o no ho podem fer sense pensar després en la sensació de desconfiança que això comporta a la gent.

1 comentari:

ExCoachCris ha dit...

Bona nit (o bon dia)

Y ahora escribiré en castellano, sobre todo para que sea inteligible lo que sigue, ya que mi catalán escrito es bastante lamentable.
No ha sido fácil encontrar un blog de las características del tuyo, pero creo que ha valido la pena encontrarlo. Puede que nuestras situaciones de "paro" baloncestístico sean parecidas. Por lo poco que he leído (es muy tarde) creo que tengo experiencias similares. Muy lamentables también.
Yo me he pasado unos veinte años entrenando equipos de promoción y seniors de categorías inferiores y hace cuatro también fui "apartado" del equipo "por el bien de la entidad" (tampoco viene al caso el nombre, al menos en el blog). Supongo que, como en mi caso, también has superado el trago. No dudo de su injusticia. Mi preparación técnica, que ya he comprobado que es inferior a la tuya, me ha hecho enfocar mi blog más hacia el lado de la "moralina" que de la propia metodología del juego. Hace pocos días que he empezado a colgar mis cuentos en el blog. Espero leer pronto tus comentarios para tener otros puntos vista de nuevos en todo este lío de las relaciones padres / entrenadores / directivos / jugadores y etcéteras, que seguro que me olvido alguna parte.
Saludos.
I love this game