FINALS DE JULIOL, LATE JULY, JULIOL BATEGA

S'acaba el mes i segueixo sense equip. Em satisfà no haver acceptat alguna de les ofertes que, per el camí, he tingut. Ofertes que no m'acabaven de convèncer, fos per l'aspecte econòmic, la seriositat, el projecte esportiu.

Algunes vegades tinc la sensació, el vertigen, que sense equip al juny estaré mancat d'alguna cosa de cara a la nova temporada. És extrany però portava molts i molts anys tenint uns clars referents als mesos de juliol. Tenia davant l'estiu, el mes d'agost, però la seguretat que al setembre reprendria la feina de Director Tècnic en algun club, o a finals d'agost estaríem començant a posar-nos les piles amb el sènior de torn.

Però aquest estiu és diferent. És un estiu sense haver-me compromés encara amb cap club. Si que és veritat que tornant dels Cursos de Concentració de Manresa tinc una entrevista pendent per fer una tecnificació un cop a la setmana durant la temporada vinent. Però no m'espera, com altres anys, algun equip o un club.

És una sensació nova, però no desagradable. M'he sentit afalagat per algunes ofertes que he tingut, però si no s'han concretat (com algun senior) o s'ha tallat ben aviat (como una direcció tècnica), no tinc pas una sensació de pesantor.

Sovint la gent pensa: "Aquest l'ha deixat la nòvia, deu estar fatal, portaven molt de temps". Penso que aquesta mentalitat és un clixé: podem estar fatal o podem estar la mar de bé. De fet seria partir de la idea que pots ser "bo" i sentir-te com un drap brut, com un mocador fet servir. O bé pots ser "dolent" i estar molt i molt espavilat després de trencar amb aquella persona. Són dos respostes possibles, dues decisions: o deprimir-te o trempar-te (i mai millor dit l'expressió).

Una cosa semblant em passa ara que no tinc feina (fixa) de bàsquet. Perquè de feines esporàdiques (cursos, xerrades, tecnificacions, formació en general) no tinc por que me'n falti. És més: en podré acceptar algunes que portant un equip no podia assumir. Cal seguir conreant una sèrie de contactes, una sèrie de persones que poden obrir-me la possibilitat de treballar amb alguns àmbits esportius.

És curiós. Tinc la sensació d'estar parlant als meus alumnes de Planificació i Metodologia i trobo que, en tant que tinc clar el meu projecte com a docent i els proposo una dinàmica de grup determinada, ells també estan afiançant el seu projecte como entrenador. No es que hagi deixat de pensar com entrenador, ni molt menys. Però si més no, penso també molta estona en el meu futur com escriptor, com hagi de conduir la meva carrera en aquest àmbit, així com també les feines que com formador m'interessen, els llocs on puc arribar a treballar a gust.

Aviat, en els propers dies, l'entrada 200 del meu bloc que serà una entrada-aniversari.