APLICACIONS PRÀCTIQUES PELS CURSOS DE FORMACIÓ

Després de dues setmanes sense gairebé actualitzar el meu blog, aquest migdia del 14 de juliol estic fent una producció maratoniana.

Aquest mes de juny i juliol he estat fent dos cursos d'Iniciació al Maresme. L'un ja l'he acabat, al Masnou, en un dels formats més exigents pels alumnes (6 hores diàries, de dilluns a divendres). L'altre, el de Vilassar de Dalt, estem a punt d'enllestir-lo, ens queda un dia de classe.

Una de les coses que he posat en pràctica en aquests dos cursos d'Iniciació és quelcom que ja havia posat en pràctica a Manresa durant el juliol passat, als cursos de concentració. Es tracta de diferenciar un tercer rol pels entrenadors mentre estem fent la pràctica.

Com és sabut pels entrenadors de bàsquet, els cursos es basen en una part pràctica i una altra teòrica. La pràctica acostuma a tenir dos rols definits: alumnes-entrenadors que practiquen en el seu rol, alumnes-jugadors que permeten que es facin demostracions pràctiques de com actua aquell entrenador.

Normalment això avalua, des del punt de vista del professor del curs, en quan a la part pràctica de l'entrenador. Malauradament aquest entrenament s'ha de combinar amb sessions pràctiques que el professor preparar i presenta als jugadors, i per tant la pràctica de l'alumne-entrenador és bastant menor en relació a la pràctica d'alumne-jugador.

Des del meu punt de vista, podem afegir un altre rol que em sembla molt interessant: el rol d'observador. Aquest rol ens permet entrenar que els alumnes-observadors es fixin en aquells aspectes de comunicació dels seus companys (verbal: correccions, ànims, reforçament positiu; no verbal: to de veu, posició del cos, com tenim els braços, què estem agafant), així com altres aspectes com ara si l'objestiu demanat encaixa amb l'activitat proposada. O bé si els contiguts són adients per aquella categoria. O fins i tot quina metodologia és interessant fer servir per aquella activitat i edat concretes.

Així, de manera rotatòria els alumnes van passant per aquests tres rols: jugadors, entrenadors i observadors. A més a més d'afegir un element d'entrenament en la seva habilitat per observar què és interessant fer o dir com entrenadors, per aquells que fan d'alumnes-entrenadors els comentaris provenen del grup d'iguals, i per tant es prenen d'una altra manera.

És interessant que el professor, tanmateix, prengui nota de com s'han presentat les activitats. Però en el meu cas, més que la correcció el primer dia, el que busco es veure si hi ha una evolució i l'alumne va vençent progressivament les resistències al canvi, per tant esdevé un espai de formació en un sentit ampli de la paraula.

Algunes de les resistències que podem detectar: la resistència a deixar de ser jugador per passar a ser entrenador, quan han estat convisquent amb un únic rol fins aleshores, com esportistes; la resistència a treballar integrant una metodologia activa o global a l'experiència de la metodologia tradicional o analítica a la que la majoria han estat exposats de manera sistemàtica; la resistència a sortir dels clixés sobre autoritat i direcció de grup, que han anat incorporant com estereotípies i comportaments adients des de l'àmbit familiar fins el televisiu, passant per l'escolar i l'esportiu.

Tot plegat aquest enquadrament de treball és molt interessant per a treballar amb els diferents grups d'entrenadors, sigui quin sigui el nivell del curs que estiguin fent. Ja que, en el fons, pràcticament tots tenen una experiència prèvia notable com esportistes i models i referents d'entrenadors, així com la necessitat de millorar les seves habilitats d'observador (bàsiques per un bon entrenador) i la possibilitat de poder tenir un espai cada dia de curs per poder actuar el seu rol d'entrenador de manera pràctica.