EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dijous, d’abril 03, 2008

QUÈ CAL PER FER BÉ UNA DIRECCIÓ TÈCNICA?

Avui m'han ofert la direcció tècnica d'un club per la temporada vinent. En els meus esforços per preparar la ponència que vaig fer per la IV Trobada de Directors Tècnics a Torelló vaig plantejar-me quines havien de ser les condicions per generar una expectativa en mi d'assumir, de nou, la Direcció Tècnica d'un club. Una possibilitat que aleshores semblava remota i ara no ho és tant després d'aquesta oferta.

Una pregunta inicial va esperonar preparar aquella presentació va ser: “En quina mesura els Directors Tècnics som capaços de generar una dinàmica de treball i de formació dins del grup d'entrenadors amb els que treballem?"

Aquest va ser un dels pensaments que se'm van aparèixer poc després de plantejar-me aquella pregunta: “El Director Tècnic coordina equips, espais, competicions, calendaris, etc., però rarament coordina entrenadors.”

Recupero de la presentació en PowerPoint que vaig preparar una sèrie de reflexions, que ara desenvolupo de manera breu per aclarir alguns assumptes i aclarir-me jo mateix:
  1. Crear una línia de treball. Es tracta de ser capaç de perfilar de manera molt telegràfica i concreta les directrius que vols que els entrenadors segueixin, i comunicar-les. No parlo de grans dossiers on parlar de metodologia, de graelles d'observació o de qualsevol altra cosa, sinó simplement ser capaç de donar un missatge clar de la manera com vols treballar amb els esportistes.
  2. Col·legialitat. Cal que hi hagi una manera de fer compartida, una defensa dels interessos propis com a gremi i com organització, un estil de dirigir els equips a partir d'una sèrie de criteris. És necessari que siguem curosos amb els altres companys de feina, i assegurar-nos de que treballem d'acord els uns amb els altres.
  3. Resistència al canvi. Sempre hem d'estar preparats a que la gent es posi de cul, i no pas de cara. Les persones tenim tendència a voler conservar allò que ja tenim, sigui més o menys valuós, i a resistir-nos a allò nou per por a perdre allò que ja teníem.
  4. Temps per dedicar-li als entrenadors/es. És una de les variables fonamentals. Cal tenir temps per xerrar amb els entrenadors/es, per parlar-los de com està anant l'equip, i que no hagin de demanar audiència amb tu. Sense entrar a corregir-los en allò que fan a pista mentre ho estan fent, cal que trobem aquelles estones per observar allò que està fent i entrenar-los en la manera d'entrenar als nens.
  5. Capaços de proposar una dinàmica de treball amb la que el DT s'identifiqui i a la que els entrenadors s'adhereixin. És clau trobar complicitat i generar una dinàmica de treball que sigui satisfactòria pels tècnics. Aquestes, en veure's atesos i reconeguts, poden seguir treballant d'acord a les pautes que els hem marcat. Identificar-nos amb una línia de treball esdevé un dels pilars per qualsevol projecte que es vulgui fer valer.

Tot plegat aquest escrit m'ajuda a seguir pensant en l'oferta que m'han fet aquest matí. Uns reflexions que imprimides m'acompanyaran aquests dies fins que prengui una decisió la setmana vinent.