EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimecres, de setembre 12, 2007

ROTACIONS

No acostumo a plantejar articles tècnics en el sentit tradicional dels articles que elaborem els entrenadors (com exemple: la revista Clínic). Em resulta complicat donar opinions fixes, estandaritzades sobre alguna cosa tant variable com dirigir un equip o operar dins d'un esquema d'atac o defensa.

Malgrat en moltes ocasions parlo de direcció de grups, no tinc clar que tingui sistematizada una manera específica de fer les rotacions de jugadors als partits. Però ahir vaig veure un partit de Lliga Catalana d'EBA entre els debutants de l'AESC-Ramon Llull i uns consolidats a la categoria Argenta Granollers. I em dona la sensació ara que m'he posat a escriure que va ser aleshores quan em vaig posar a pensar sobre les rotacions. Encara que fos de manera inconscient, em vaig fixar en si l'entrenador visitant (l'Alex Gil) seguia algun tipus de patró per fer els canvis. Em vaig quedar amb el dubte de fins a quin punt ho tenia preparat, estructurat, dissenyat.

Avui al matí, i després de fer diverses coses que tenia pendent d'abans del pont, m'he posat a escriure com és costum, sense massa idea sobre el tema que finalment escriuria (avui realment estava davant de la pantalla de l'ordinador sense cap idea que conscientment hagués estat guardant per desenvolupar-la). I de cop i volta se m'ha aparegut el tema de les rotacions.

Per una banda, penso que els entrenadors estem massa condicionats amb algunes idees prèvies: no fer jugar un jugador més enllà de 10 minuts, canviar el jugador que ha comès 2 faltes ràpides a l'inici de partit, asseure el jugador que al quart període fa la 4ª falta. El mestre Ferrándiz deia, crec que amb força raó, que no tenia sentit treure de la pista un jugador amb 4 faltes i esperar a tornar-lo a treure uns minuts més tard. És com si l'eliminació per faltes fos a la 4ª, i no a la 5ª.

Per una altra banda, ho penso una mica més i si que tinc una certa filosofia per fer les rotacions. O més que una altra cosa, tinc una visió molt definida de com estructurar la relació entre els jugadors de banqueta i els de pista. És a dir, transmeto als meus equips quina actitud és la desitjable a través d'un treball, el de la paradoxa, que faig servir en altre moments, assenyalant-los i reforçant-los precissament en l'actitud indesitjable.

També és veritat que de vegades els jugadors busquen explicacions per un canvi, o s'enfaden i bramen o gesticulen pel fet d'anar-se a la banqueta. La meva postura en aquest sentit és radical: no fer cap mena de cas al seu show i enviar-lo de pet a la banqueta. No podem donar la sensació en cap moment que ens podem distreure per una enrabiada del jugador, ni que ens enganxem amb aquesta situació. Hi ha frases que serveixen molt en aquestes circumstàncies: "Ara no és moment de parlar d'això".

És clar que per jugar ràpid en atac i fort en defensa has de dosificar els teus jugadors. Si hagués de definir i conretar una mica més la meva filosofia, diria:
  1. M'agrada que tots els jugadors disponibles hagin jugat abans del descans, encara que siguin 3 o 4 minuts. El meu darrer ajudant em dèia que això era important pels jugadors, els fèia sentir que es comptava amb ells.
  2. No canvio un jugador que decideix i s'equivoca, canvio jugadors que estan aturats o que estan fora del partit. Un jugador que no va a per totes és un jugador sota sospita. Així mateix les queixes als àrbitres, si són habituals, malmeten les possibilitats del jugador i també de l'equip.
  3. Busco que, segons quins jugadors carregats de faltes, puguin continuar a pista i aprendre a no cometre faltes, sense baixar el rendiment. És bàsic que els jugadors aprenguin a controlar millor el seu cos: equilibri, anticipació, autoconfiança.
  4. Prefereixo que els jugadors remuntin una situació complicada pel seu compte. Primer, sense demanar temps mort. I si demano temps mort, busco canvis després del temps mort. Hi ha que donar-li l'oportunitat al jugador a que assagi el nou enfocament del problema que has plantejat al temps mort. Si ho aconsegueix és un jugador que ha sortit reforçat, que en dona compte que ha après.

Aquest article m'ha ajudat a estructurar idees que tenia poc clares, i a fixar-me segons quins propòsits per millorar la meva direcció de partit. Espero que als meus lectors fidels també els pugui servir.