EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de setembre 18, 2006

EL TIMÓ DE L’EQUIP: UNA REFLEXIÓ BREU SOBRE LA DIRECCIÓ DE GRUPS ESPORTIUS

El govern de l’equip s’espera que el comandi, amb prou èxit, l’entrenador. Aquesta expectativa sovint és compartida per jugadors i entrenadors. Els jugadors esperen que l’entrenador “els ensenyi, ja que en sap més”. Els entrenadors acostumen a rebre amb fruïció aquesta mirada encuriosida dels jugadors, en busca de referents, i que els posa en el centre de totes les atencions.

Durant els darrers anys, en la meva acció com entrenador d’equips de formació i darrerament també, d’equips sèniors, he intentat canviar això i sortir-me del guió. No és fàcil fer el que creus que has de fer per coordinar un grup, quan no és gens ni mica el que esperen de tu els seus membres. Has de mantenir-te ferm en una sèrie d’estratègies que poses em marxa per activar els recursos de l’equip, sense garanties de cap mena ja que trasllades el focus d’atenció de tu mateix, imaginant que si t’ho manegues tot tu tindràs més control sobre el que passi, i la dirigeixes cap als jugadors. La decisió de fer quelcom llisca d’un reialme individual i que és, abans de tot, reflex de les teves particularitats, a un espai públic de diàleg.

El diàleg comporta de vegades dubtes. La confrontació de diferents punts de vista pot semblar a alguns dels participants com quelcom de tediós i que aporta més confusió que no pas aclareix res del que està passant. Però és un treball que requereix una certa pràctica, en definitiva el domini d’una sèrie d’habilitats. Aquest domini s’adquireix amb el pas de les setmanes i a través de la revisió dels episodis viscuts a l’equip.

La revisió d’aquests episodis del grup dona una visió diferent, més àmplia, als propis participants. Manegant informació rellevant sobre ells mateixos, arrelada en l’experiència personal i del grup, els jugadors són capaços de promoure canvis i obrir nous camins de reflexió. Aquests canvis sorgiran en la mesura que el grup trobi interès en actuar i dibuixar trajectòries abans inexistents. De la riquesa d’aquest cultiu sorgirà molts elements amb que poder reforçar l’equip i sortir al pas de les crisis que vagin apareixent.