UNA PRESENTACIÓ REEIXIDA

El dimarts 27 de març a les 19:00 vam fer la posada de llarg del meu nou llibre, Aprender a ganar, en un recinte agradable (Llibreria Alibri) i en bona companyia. Amics i amigues, professionals del ram de l'esport, i d'altres persones interessades en el tema educatiu van estar escoltant les meves cabòries durant una mitja hora aproximadament, donant després torn de paraula als assistents.

No recolliré aquí els detalls de la meva presentació, doncs anaven en una línia molt similar a un text anterior que he penjat al meu blog, així com a les línes mestres del llibre. Ara bé, algunes aportacions del públic mereixen un breu comentari, doncs penso que són elements que s'afegeixen i sumen a la causa que jo he volgut defensar en el meu llibre, la de recuperar el valor ètic i educatiu de la competició.

Un professor de secundària va lligar la idea de que "allò important és participar" amb la seva experiència amb esplais. Va fer referència a que aquesta lliçó que jo comento en el llibre, que era també una experiència viscuda per ell fa alguns anys. La reflexió estava en la línia de que hi havia punts en comú entre aquest discurs aplicat al món de l'esport (jo vaig puntualitzar que aquesta frase s'atribueix a Pierre de Coubertain), i altres realitats, com és el cas del lleure. En tots dos casos, la idea de fons és que amb participar n'hi ha prou, que no cal anar a més enllà, i que per tant no s'aspira al màxim, a ser un top.

Un psicòleg de l'esport i entrenador va comentar que a fi de comptes et trobes que els nanos van a competir, com també hi ha casos que van a fer amics. Com entrenador veus a què venen uns, a què venen als altres. I reflexionava sobre la necessitat de buscar un punt d'equilibri en tot plegat. Penso que és important escoltar-nos a la gent que fa l'activitat, i saber els seus objectius. Aquest psicòleg de l'esport va assenyalar com en alguns casos nens que practiquen esports d'equip s'acaben passant, fruit de la competitivitat que ells o els seus pares tenen, a un esport individual, per poder despuntar més (que només depengui del seu rendiment, i no dels altres).

Un altra persona, també lligada amb el molt de l'esplai i de l'escoltisme, va fer referència coma nivell educatiu es veu una moda en la qual la nota es diu que és menys important. Durant un temps no es valora el rendiment escolar, només el comenta si el nen o nena "progressa adequadament". La pregunta és: per quan deixem el mirar amb lupa els resultats acadèmics? I lligat amb això, què passa amb mirar només de passada el rendiment esportiu, i insistir en fixar-nos en la idea de que tothom ha de jugar als partits? Hi ha clares concomitàncies entre aquests àmbits: esport, escola, lleure.

Una altra assistent, en aquest cas provinent del món de la gimnàstica rítmica, va comentar que formava part d'un grup de treball en el qual es buscava moidificar reglamentacions per tal de protegir més a les nenes de 4 anys que fan aquest esport. La idea és que el reglament que se'ls aplica a les competicions els fa estar pendents del maquillatge, d'estar primes, dels brillantets del maiots... La reflexió era fins a quina edat calia aplicar normes que modifiquen la lògica adulta dels esports, per adaptar-la al món dels infants. La meva resposta és que en els esports d'equips hem carregat molt la balança del cantó de les adaptacions, i que ara crec que ha arribat el moment de des-regularitzar un seguit de situacions que han estat promogudes -pretesament, sense garanties pedagògiques de cap tipus- per "protegir" l'infant (norma d'alinació, límit de punts/gols de diferència). És evident per mi que aquest hauria de ser el camí en els miniesports, però no puc opinar sobre disciplines individuals en les quals potser no hi hagi hagut aquesta inflació de les modificacions i regulacions evers aquest ideal confús la "protecció".

A continuació van haver altres intervencions més, en un fecund diàleg a la sala. En acabat, després de fer un gotet de vi gentilesa de Bodegas Torres i de xerrar una estona més a peu dret, l'acte de presentació va concloure coincidint amb l'hora de tancament de la Llibreria Alibri, uns fantàstic amfitrions.