EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dimarts, de novembre 04, 2008

L'EQUIP ÉS UNA FAMÍLIA?

Ahir al matí vaig llegir a la premsa que el primer equip del Barça canviava el seu planning setmanal per acompanyar en bloc a l'entrenador de porters Unzué al sapel·li del seu pare, que es feia a la tarda.

Al vespre vaig poder veure les imatge d'Unzué portant el fèretre del seu pare, i intercalades amb aquestes imatges, les d'uns Iniesta, Puyol i altres amb posat seriós.

De seguida que ho vaig llegir pel matí vaig pensar: "Això pot trencar la fase de bon joc i resultats del Barça". No estic segur si avui mateix al vespre contra el Basilea (un rival que sembla que està molt lluny del Barça avui per avui) el Barça perdrà pistonada, però aquest gest pot girar-se en contra de l'equip i que això li afecti contagiant-se d'un ànim depressiu.

Molt sovint en demano si l'equip esportiu és una família. La gent fa servir de vegades el clixé de que l'equip és com una família, però jo no estic gaire convençut de que això li atorgui propietats interessants pel treball a fer.

L'ànim alegre i animat del primer equip pot veure's afectat per aquest punxada en l'ànim. No és només la mort del pare d'Unzué, sinó el desplegament de l'equip que s'instal·la en el dolor i la tristesa de la mort d'un ésser estimat. I això, el fet de plànyer que no surten les coses bé a l'equip, que hem perdut a un dels integrants per que ha abandonat l'equip, condiciona el joc immediat de l'equip.

Hi ha algunes coses que m'agradaria esbrinar. Aquesta és una decisió del Pep Guardiola per "donar suport" l'Unzué i que involucra a tota la plantilla? És una decisió dels propis jugadors anar-hi o és una cosigna del club? És interessant que si la proposta arribés dels jugadors, l'entrenador accedís a fer-ho? O seria millor mantenir-los centrats en la seva feina, i dedicar-li el minut de silenci abans del matx?

En un altre lloc he escrit que el primer és entrenar. Deixar d'entrenar és un senyal depressiu de per si, encara que el que parlem serveixi per treure l'aigua clara d'alguna cosa. En aquest cas, però, no han deixat d'entrenar sinó que han canviat de plans. Així encara.

Però tot i així aquest viatge llampec per assistir a l'entrenament no em sembla la millor manera de prepara el partit contra el Basilea. Tot es tenyeix, d'alguna manera, d'un ànim depressiu. Veurem com continua rutllant l'equip i si podem percebre algun canvi o oscil·lació en el seu rendiment. Potser contra el Basilea el pitjor escenari seria perdre, però també indicaria una pèrdua d'energia de l'equip un empat o una victòria in extremis. Com a mínim a mi em semblaria un avís pel que han fet abans de jugar un partit de Champions.

2 comentaris:

siempre ha dit...

Hola bon dia, fa dies, que dic,....fa mesos, que vull escriure i comentar algun dels teus escrits tan pedagògics i que en tants moments m'han servit de consulta durant la passada i de la present temporada. Pero en llegir el d'avui si que m'he engrescat pel tema que has tret del Barça i el tema si l'equip és una famíla... tot bé perquè precisament ahir al vespre un pare d'una jugadora meva de la temporada passada em preguntava que com m'anava tot, jo mig en conya li vaig dir que a quina part de la meva vida es referia, ell sense tallar-se, em va dir que evidentment la d'entrenador és clar i que la resta no l'importava per res.

Era tot una conya però al final només vàrem parlar de bàsquet és clar.

L'equip no és una família, o sí???
És una família al vestidor i a la pista i ja està?? això no és una família la veritat, tot i que com a entrenador m'importa i molt l'estat d'ànim d'un/a jugador/a, el que pensa, que li agrada i que no li agrada, com li van els estudis.... més enllà d'aquí no sé si existeix o ha d'exisitir alguna cosa més.
Per cert "El entrenador i el equipo" m'agradat molt i a més el tinc gairebé com un llibre de consulta. Felicitats

Mauro Valenciano Oller ha dit...

Benvolgut lector múltiple

Agraeixo que segueixis el bloc i que t'hagis fet un fart de treure'n idees. Precisament escric pensant en els alstres entrensdors i en algunes idees o propostes que us poden servir.

Sobre "El entrenador y el equipo" que sàpigues que molta gent m'ha fet saber com li ha ha agradat el llibre. Estic content que la rebuda del lector hagi estat bona, i el teu comentari reforça aquesta sensació. A més a més estic entusiasmat que a començaments del 2009 em publiquin un llibres amb consells de com educar en família, i que ara li estigui dedicant unes hores molt fecundes a preparar un manual de minibasket.

Tanmateix et convido a que segueixis altres opinions a un altre blog on escric regularment, el bloc de l'ACEB (http://blocaceb.blogspot.com/).

Avui he obert el correu i he vist el missatge que vaig desar. Després he fet una ullada als resultats del futbol: com vaig "anticipar" que el Barça perdria o no passarira de l'empat, i així ha estat. Un 1-1 ben ensopit i depressiu, i a més a més perd Messi per més d'un mes. Un mal balanç per un partit de Champions.

Entenc la teva "preocupació" pels avatars de jugador, per la seva escolaritat, per tantes altres coses. El que em demanava en l'article és que no hem de confondre els lligams emocionals de la família amb la construcció d'una relació saludable en el món de l'esport. Tanmateix penso seguint donant voltes a aquesta idea i ens propers post penjaré el que hagi pensat.

Gràcies per escriure el teu comentari