EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dijous, de setembre 08, 2011

TRECET NO S'ARRONSA I PARLA CLAR DEL QUE CAL DECIDIR SOBRE PAU

Ramon Trecet ha agafat una deriva en els darrers temps que em feia dubtar del seu savoir-faire demostrat durant una pila d'anys quan ell treballava fent l'NBA, alehores en obert, per Televisió Espanyola i de matinada. Repescar-lo pel gran públic era una empresa arriscada, encara que com a col·laborador del diari Marca durant els últims anys, amb un blog certament actiu i polèmic on no es talla un pel, el pas a fer de comentarista a Marca TV era un pas. De fet, durant l'any ell fa els partits de LEB Or que s'emeten els divendres al vespre.

Tinc un amic i col·lega professional que darrerament li té jurada al Trecet. Si bé es cert que el seu to és molt crític, especialment amb Pau Gasol i Sergio Scariolo, crec que destaca el seu missatge per l'absència de discurs crític entorn a la Selecció Espanyola. Mel Otero és un espantaocells, que a la mínima que es critica el combinat espanyol "corre un tupido velo", ja sigui cridant l'atenció sobre un altre assumpte o bé sense mantenir el diàleg que s'espera que mantinguin locutor i comentarista. Per la seva banda, Iturriaga fa la guerra pel seu compte, s'empipa de que toquin el seu estimat Calderón i difícilment veu com, en segons quins aspectes, l'equip espanyol fa aigües. Ara bé, ja sabem que l'Itu té sortides ben divertides, i per això se li pot perdonar una mica la seva ceguesa. Però el Mel Otero és infumable de totes totes.

És per això que el fet que algú dels tres que parlen, a banda de Carlota Reig a peu de pista, digui que calia prendre una decisió de banqueta per la qual podria arribar a "prescindir emocionalmente de [Pau] Gasol y jugar con los otros del banquillo" (acaballes del segon quart Alemanya-Espanya, 7.9.2011), va ser tota una revelació. En un discurs tant monòton, només podent sortir dels tòpics amb una gracieta de l'Itu o per l'esperit combatiu i crític de Trecet, ofegat per Mel Otero, sentir dir això va ser quelcom balsàmic. I és que Pau Gasol no havia sumat ni un sol punt al descans, portava jugats 16 minuts, havia sumat tres rebots i, això si, havia ofert una defensa solvent davant de Nowitzki. Sembla que si el rival té nom, Pau Gasol es posa les piles en defensa, encara que vagi mig coix.

I arribem al punt culminant, en la qual podem comentar la dada més reveladora de tot plegat: segons fonts de l'staff de la Selecció Espanyola, Pau Gasol estava al 60%. A mi em sembla inversemblant haver de fer jugar algú en aquestes condicions, per molt que sigui un "puto amo" com Pau Gasol. Felipe, Ibaka i si m'apures, fins i tot Claver, podien sortir i donar el 100%. Algú podrà dir que Pau al 60% els passa la ma per la cara als altres tres: jo tinc els meus dubtes. Però bé, donem per bo que una mica més de mig Pau val més que un Ibaka, un Felipe o un Claver sencers.

El problema ja no és tant si la jugada li va sortir bé a Scariolo en aquesta ocasió, i Pau va fer un tercer quart sublim. El que passa és que actuar d'aquesta manera té conseqüències. I és aquí on fins i tot el perspicaç Trecet no arriba a veure que, en actuar d'aquesta manera, Scariolo els està dient als companys de Pau que són un arreplegats. I això, a la llarga, acaba passant factura en l'equip, que petarà per alguna banda. Ja veurem si serà en aquest campionat, quan arribi l'hora de jugar contra Sèrbia o contra França per jugar-se el pas a les eliminatòries. O bé quan arribi l'hora dels talls, dels partits de caixa o faixa.

Estic convençut que, més enllà de les desavinences que puguin sorgir entre ells -ahir Rudy estava mosca de cedir-li protagonisme a un endollat San Emeterio-, incoscientment això acabarà petant. Algú del planter que no està al màxim juga i, per tant, en algun punt es deixa de valorar la bonica progressió de Felipe al campionat (de menys a més, contra Alemanya només 3 minuts) o el ventall de recursos, tant ofensius com defensius, d'un imponent Ibaka.

Un apunt final: Pau és el jugador feborit (favorit de la FEB) de la selecció espanyola de bàsquet, amb el permís de Navarro, que ja sabem que és un bon jan i amic de l'ànima del Pau. Però cal recordar com en l'Europeu femení d'enguany, també una jugadora feborita com Sancho Lyttle va tenir un rol protagònic sense pràcticament haver entrenat amb les companyes, arribant fins a l'extrem de dir-nos per televisió -serà una qüestió definida pels cossos tècnics a la FEB quan els entrevisten?- que Lyttle afrontava el partit crucial d'Espanya al 20% del seu rendiment. De fet, ho vam poder comprovar veient-la coixa pel mig de la pista, anant amunt i avall.

Per molt feborits que siguin Pau i Lyttle pels seus seleccionadors, pel director tècnic, pel president o fins i tot si hi ha un clam popular de l'afició que juguin, si sumem el que podien aportar tots dos no ens arriba si per comptar un jugador/a sencer/a. Per mi, el que queda pendent de veure és quan la jugada arriscada d'Scariolo de posar Pau sense estar al 100% els hi passa factura a l'equip. Ja hem vist com quan es posen la granota de fer feina, com la primera part contra Lituània, el joc que poden fer és avassagador.

Del que estic conveçut és que en un moment o altre tindrà conseqüències. Bé, es va patir contra Polònia al debut, també contra Gran Bretanya i es es va "palmar" de manera incomprensible amb Turquia. Encara que, a jutjar per les declaracions d'Scariolo on ell assegurava que no s'havia de començar un campionat llarg com aquest al 100%, apareixen paral·lelismes entre no anar al 100% com equip i tenir algun jugador, com el cas del Pau, al 60%.