EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimarts, de març 24, 2009

BARÇA-TAU

Falten escassos 10 minuts per que comenci la eliminatòria entre el Barça i el TAU. Tinc el pressentiment, si es pot dir així, que serà una eliminatòria molt emocionant.

Però com barcelonista moderat que sóc (ja fa molts anys que vaig deixar d'anar al Camp Nou), tinc seriosos dubtes que el Barça pugui desmuntar l'arquitectura infernal del TAU d'Ivanovic.

La història de Xavi pascual amb el TAU com rival no és gaire engrescadora: escombrats a la final de la temporada passada, van perdre aquest any a la Lliga al Palau, eliminats a la Copa. Ja fos Spalijha l'any passat o Ivanovic aquest, la màquina de fer bàsquet del baskonia segueix impossible pel tècnic català.

Molt hauran de canviar les coses. El millor que podria passar, per l'aficionat sense gaire lligam emocional, seria una victòria a domicili a cadascun de les dues visites.

Penso que el Barça, després de la desfeta a Manresa i de veure la lliçó de bàsquet del TAU davant la Penya, no serà capaç de guanyar tots dos partits a Barcelona. El meu pronòstic és que la sèrie s'anirà a 5 partits, i que si arriba fins allà se l'endurà el Barça. Si és més curta tinc la sensació que se l'endurà el TAU.

Claus de la sèrie pel Barça:
1. Defensa de Pete Mickael.
2. Equilibri joc interior i exterior en atac.
3. Aturar les transicions del TAU.

Claus de la sèrie del TAU:
1. Defensa de Fran Vázquez.
2. Carregar de faltes els pivots del Barça.
3. Punts dels bases (Prigioni i Ilievski), més "anotadors" que Sada i Lakovic (encara fora de forma).

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Hola Mauro. Et comento per donar-te un suggeriment o quelcom sobre el que escriure.

Arran de l'entrevista de Manel Comas penjada al Teambasket.com on parla de que Aíto va tenir una petita faceta d'actor quan era jove a la pelicula Margarita se llama mi amor ens vam ficar a discutir amb un company en quan d'important és la faceta d'actor d'un entrenador.

Jo defenso que les dots en la interpretació et poden ajudar a crear determinats ambients en les sessions, partits, xerrades, etc...I a mostrar-te d'una manera X de cara al grup quan necessita que et mostris d'aquesta forma X per tal de funcionar.

No vull dir amb això que no hagi de reaccionar d'una forma instintitva en molts casos, però podríem considerar-ho com una eina més a tenir en compte.

He anat ràpid i no sé si m'he explicat.

Una abraçada i felicitats per aquest excelent blog.

Mauro Valenciano Oller ha dit...

Benvolgut Akejugues

Agraeixo, per segon cop, les teves lloances.

Sobre el tema que m'exposes, estàs dient quelcom 100% verídic: els entrenadors tenim el nostre "escenari" a la pista i a la zona tècnica de les banquetes.

Quatre comentaris breus, que poden donar peu a d'altres més extensos:

1. Aquesta és la tesi del llibre de Seymour Sarason (2002) La enseñanza como arte de la representación. Buenos Aires, Amorrortu. Crec que és un llibre que val la pena que llegeixis, reforça la idea que proposes, només que des de l'àmbit docent, però com entrenador segur que et servirà.

2. L'altre dia veia una entrevista a José Corbacho a la televisió, on explicava que havia agafat "Pichi" Alonso com actor per un dels seus projectes. Feia conya que havia hagut de repetir l'escena 150 cops, 4 dies per enregistrar uns pocs minuts davant la càmera. L'anècdota parla per si sola.

3. Fa uns anys vaig presentar una ponència que lliga amb el tema que planteges. Es deia "Personatge i actor en l’entrenador esportiu" i feia la reflexió que és útil veure què cal fer com personatge (el rol d'entrenador) i diferenciar-ho de la dimensió d'actor (persona).

4. En un Màster de Psicodrama i Tècniques de Grup, una de les assignatures era Tècnica de Veu. Qualsevol persona davant un grup hauria de dominar les tècniques vocals que, com sabràs, dominen els actors.

Moltes gràcies per llegir el meu bloc i per felicitar-me.