BENVINGUDA ALS ERRORS

L'Aprenentatge Motor és un camp d'estudi en el que no em prodigo gaire, però que m'interessa. En una lectura recent de Domingo Blázquez llegia unes reflexions sobre la importància de l'error en l'aprenentatge. La seva aproximació no era des de l'Aprenentatge Motor, sinó des d'una vessant més didàctica. Ara em proposo reflexionar sobra la importància de l'error en la construcció de les habilitats esportives, ja siguin tècniques, tàctiques o d'altres tipus.

L'Albert Batalla va oferir una fabulosa presentació sobre condicions per aprendre la tècnica en el I Congrés Internacional de Minibàsquet celebrat a Manresa. Provinent del món de l'atletisme, l'estimat professor de MEF a l'UB explicava que les condicions per aprendre aspectes tècnics no eren les mateixes que per aprendre aspectes tàctics. L'Albert aprofitava el seu coneixement del món de l'entrenament en l'atletisme per il·lustrar als entrenadors de bàsquet com podíem millorar els entorns on aprofondim en l'aprenentatge tècnic.

Així, els arguments que va fer servir van ser entre altres, que el paper de la repetició (amb tant mala fama des de la visió de la metodologia activa o global) era indispensable. Considero que l'Albert Batalla ens va obrir els ulls a uns quants en haver anat massa d'un extrem (el treball analític de la tècnica individual descontextualitzat del joc) a un altre (el treball global on no es poden repetir moviments tècnics per que quedin suficientment establerts).

Feta aquesta petita introducció, l'aspecte fonamental que volia abordar ja està enmarcat. L'error és un element definidor de la pràctica esportiva, és bàsic fer-los servir en el procés d'ensenyament-aprenentatge (Blázquez) i considerat dins de la visió de l'entrenament de la tècnica, ha de reduir-se progessivament per estabilitzar-se l'habilitat (Batalla).

Però l'error, vist des d'una perspectiva més global i ambiciosa, no ocòrre només en l'àmbit tècnic ni es pot entendre només en la perspectiva de la didàctica del docent-entrenador. L'error forma part del procés d'acomodació de l'esportista al seu bagatge o patrimoni motriu, sempre creixent, i per tant ha de ser benvingut.

Una perspectiva habitual de l'entrenament, promoguda incnsablement pels entrenadors, és intentar reduir l'error, esborrar-lo abans que aparegui o bé sense deixar-lo gaire temps a la vista. No permetem que l'error s'expressi en el moviment o en la decisió tàctica, quan és un pas necessari per aprendre.

Un dels falsos mites de l'entrenament és que quan més practiques una habilitat concreta amb un error incorporat, més difícil serà canviar aquesta habilitat. Això no és cert, parteix d'una visió de l'aprenentatge totalment mecànica i que posa l'accent en la repetició. Si repeteixo molt, em serà més difícil canviar-ho. I hauríem de prendre altres visions de l'aprenentatge: els sistemes complexes, per exemple.

Des d'aquesta visió dels sistemes complexes, l'error ajuda a construir l'habilitat que apareixerà tot seguit. L'error és un pas més cap a un encert més clar, per una habilitat més consolidada i contrastada. No és pot contrastar un encert, un exit sense que hi hagi una sèrie d'errors amb que comparar-lo. Sense error no pot haver consolidació d'una habilitat: no naixem amb tot après. Les habilitats es construeixen en col·laboració amb els errors, més que no pas en oposició.

Sense error tot segueix igual, i per definició, allò que segueix igual no canvia. Sense canvis no ens adaptem a l'entorn i per tant no podrem fer un treball de concienciació del moviment, és a dir, un treball per apropar-nos a l'habilitat mentre l'estem aprenent. Els errors anticipen canvis en els patrons de moviment o en la capacitat de decisió, i per tant són necessaris ja que ens permeten perfeccionar les habilitats o fins i tot aprendre de noves que substitueixin les anteriors.

Aquests canvis són la manera com millorem el que fem, i per millorar passem per períodes on l'habilitat es desdibuixa i es produeixen més errors dels habituals. Però no ens ha de fer sentir insegurs (als esportites, que volen veure que ja els funciona) ni insatisfets (als entrenadors, que volem que els surti bé el més ràpid possible). Hem de tenir en compte que cal que hi hagi un temps pels errors.

Els entrenadors som enemics dels errors quan hauríem de celebrar la seva arribada. Només amb la detecció d'errors i la seva progressiva monitorització (seguiment i observació) podrem treballar per una veritable evolució en el joc. Com deia l'antropòleg i especialista en comunicació humana Gregory Bateson, l'evolució és l'aprenentatge de la Naturalesa. Així els esportistes només podran evolucionar si accepten ells i nosaltres (els entrenadors) el paper "natural" dels errors en l'aprenentatge en les habilitats esportives. És necessari aprendre dels errors, viure'ls i veure'ls, per poder canviar i evolucionar.